El flamant campió del MotoAmerica Superbike 2017 és l’exemple de pilot no especialista en dirt-track i que ha protagonitzat una progressió espectacular al Superprestigio. Hi ha participat tres cops i l’any passat va fer segon a la Superfinal, superat tan sols pel Marc Márquez. Fins i tot el propi Brad Baker es va haver de rendir davant del talent, la determinació i el pilotatge del manresà, qui ja es troba -i de dret- dins la llista de candidats a guanyar el 16 de desembre al Palau Sant Jordi.

L’any passat vas estar ben a prop de la victòria…

Certament, sí, però el Marc és un fora de sèrie en dirt-track. L’important és que vaig aprenent detalls en cada cursa que faig, ja siguin de la posada a punt de la moto, de l’estil ideal de pilotatge o del desenvolupament de les curses. Seria fantàstic guanyar el Superprestigio, però aquesta cursa és molt especial: cal tenir sort, ser llest i, per sobre de tot, sortir bé.

Et va sorprendre fins i tot a tu fer segon l’any passat?

Sí, és clar! Dos dies abans de la cursa la moto anava fatal, però no ens vam rendir i vam treballar molt dur fins que vam encertar amb el setup, fet que ens va permetre ser competitius i optar al podi.

Una posada a punt massa radical va ser l’errada de Brad Baker. Tan difícil és preparar la moto al Palau Sant Jordi?

Bé, jo no ho tingut gens fàcil, tot sigui dit, perquè he pilotat tres motos diferents en les meves tres participacions al Superprestigio: Honda, Yamaha i Suzuki (riu). La pista de Barcelona té la particularitat de que es tracta d’una terra amb grip i és com pilotar en velocitat: hi entres derrapant i, al bell mig del revolt, la prepares i ja l’aixeques. El problema rau en què aquestes condicions de pista no es donen en els circuits on hi entrenem els dies previs a la competició. Més que no plantejar una dificultat especial, el Palau t’exigeix ser molt ràpid en la presa de decisions de la posada a punt en els entrenaments lliures de divendres.

El Superprestigio del 2016 va ser, amb diferència, el que va veure més contactes i incidències en pista. Com s’explica?

Els qui venim de la velocitat volem fer-ho bé i, és clar, sortim molt endollats (riu). El problema és que la pista no és d’asfalt i, si hi entres passat al revolt, ja no tens possibilitat d’arreglar-ho.

Quin aspecte de la tècnica de pilotatge en dirt-track se’t fa més difícil? 

L’entrada al revolt, sens dubte. Vas amb gas i tombes la moto, però cal aplicar una tècnica molt peculiar que encara he de millorar. Baker i Ferran Cardús, per exemple, hi entren de l’inrevès amb les dues rodes lliscant i la moto…va recta! Fer aixó és molt difícil! Per sort, el pas i la sortida del revolt em van molt millor.

T’hi trobes còmode amb les sortides des de la tanca a l’estil del motocròs?

M’agradaria més que les sortides fossin en línia com fins ara, però sense tanca i amb un semàfor. El problema de la tanca en dirt-track és que, a diferència del motocròs, la moto no té prou velocitat quan la trepitja i fa un bot força aparatós. Aquest detall, que pot semblar menor, pot tenir una influència decisiva en la mànega.

Les absències de Márquez i Baker en aquest Superprestigio et fan favorit a la victòria?

Lògicament, enguany tot estarà una mica més igualat i les meves opcions augmenten, però en aquesta cursa sempre has de comptar amb els americans que vindran, amb el fet que alguns dels pilots que hi destaquen t’ho posaran difícil i també amb aquell pilot-sorpresa amb què ningú no hi compta i que va rapidíssim.

Què has de millorar respecte a l’any passat?

Les sortides, indubtablement. Sempre he sortit fatal a Barcelona i aquest és un detall que et perjudica molt en dirt-track. No serveix de res ser molt rápid si ets l’últim en arribar al primer revolt. Per tant, concentració màxima a la tanca. Si surto bé, puc guanyar el Superprestigio.

Quins pilots seran capdavanters?

Americans a banda, el Ferran Cardús continua evolucionant i ja té una tècnica de pilotatge boníssima. També el Gerard Bailo i l’Adrián Garín són molt ràpids. D’entre els velocistes, jo destaco el Tom Chareyre. La seva experiència és importantíssima i fa que sàpiga perfectament el que ha de fer en tot moment. És un múltiple campió del món de Supermoto que entèn a la perfecció el grip de la pista.

Quin serà el teu pla de preparació per al Superprestigio?

El més important és entrenar el màxim possible amb llandes de 17 polzades, i és el que he estat fent al llarg de les últimes setmanes. Malauradament, uns entrenaments de Superbike no em permetran ser-hi a Barcelona fins la setmana mateix del Superprestigio. El que sí m’afavoreix enguany és el fet de repetir amb la Suzuki, perquè ja tinc bona part dels deures fets.