La primera vegada que un veu una pista de dirt-track pot tenir la sensació de que es tracta d’una modalitat motociclista bastant senzilla. Si comparem un oval de dirt-track amb una pista exigent de motocròs, una “zona impossible” de trial o un circuit d’asfalt molt ràpid i tècnic, un petit oval de short-track no sembla presentar gaire complicacions. De fet… no sembla gaire cosa més que rodar fent cercles!

No obstant això, si presenciem una cursa, de seguida comprovarem que la tècnica per anar de pressa en dirt-track no té gens de fàcil. El reglament no permet fre davanter i el dibuix dels pneumàtics es limita perquè el seu nivell d’adherència (l’anomenat grip) sigui baix. En conseqüència, els pilots han de frenar, girar i sortir dels revolts deixant lliscar ambdues rodes. L’exigència és màxima, doncs el derrapatge ha de controlar-se combinant fre posterior, gas, angle de recolzament, posició del cos i el nivell de pressió del peu esquerre contra el terra.

Sí… el peu esquerre pressiona contra el terra! Els pilots de dirt-track porten una sola de ferro que cobreix la planta de la bota esquerra i que permet que aquest peu actuï com una “tercera roda”. Gràcies a aquest punt de suport addicional, els pilots poden allargar el derrapatge de la moto i tancar l’angle fins a més enllà del límit màxim que tindrien sense l’ajuda de la “bota de ferro”.

Vegem a continuació tot el que passa quan entrem en un dels revolts d’una pista de dirt-track…

1. L’entrada al revolt (o “Pitching it in”)

Sense fre davanter i amb poc grip en els pneumàtics, l’única forma de frenar i entrar bé en el revolt és forçant el derrapatge de la moto i deixant que sigui l’ “escombratge” d’ambdues rodes contra el terra el que disminueixi la nostra velocitat.

Els pilots principiants acostumen a utilitzar únicament la roda del darrere (maniobra coneguda popularment com “*backing it in”) per frenar. En canvi, els pilots experts i professionals ho fan amb totes dues rodes. Una vegada la roda posterior comença a lliscar, s’orienta la roda davantera cap a l’exterior del revolt provocant que aquesta també derrapi. Aquest “derrapatge doble” incrementa el frenat, amb la qual cosa podrem entrar més de pressa en el revolt.

En funció de la longitud de la pista, els pilots inicien el derrapatge:

A) “bolcant” la moto amb el gas obert fins que la roda posterior “trenca” i girant tot seguit la davantera.
B) tallant el gas, utilitzant el fre posterior i “bolcant” la moto perquè la roda posterior comenci a derrapar.

2. El punt mig del revolt (o “Getting it turned”)

Aquesta part del gir és la més important i la que realitza la “gran selecció”. Els millors pilots són els qui col·loquen abans la moto apuntant cap a la recta. El control del gas i la posició del cos són fonamentals per equilibrar la moto, fer que el tren posterior s’alineï amb el davanter i completar el gir abans d’obrir gas a fons. Aquesta maniobra ha de fer-se sense sobrepassar mai el límit crític, que ens faria “sortir per les orelles” de la moto i patir la pitjor de les caigudes possibles.

3. La sortida del revolt (o “Getting drive”)

En el tram de sortida del revolt, l’objectiu dels pilots és sempre aixecar la sola de ferro del terra el més aviat possible, mentre el cos es balanceja cap a l’exterior i cap enrere. Cada pilot és diferent i cadascun executa aquests moviments segons el seu propi estil de pilotatge, però l’objectiu és sempre el mateix: aconseguir que el pneumàtic posterior aconsegueixi el més aviat possible el màxim grip, mentre la moto es manté sobre la “línia” correcta. Encara que pugui semblar que els pilots van a fons, el control del gas segueix sent fonamental en aquest estadi, ja sigui per completar el derrapatge o per tallar-ho i “atacar” la recta.

Aquesta és la tècnica bàsica del dirt-track. No obstant això, el domini complet de l’“equilibri” en cada fase i també en les transicions d’una a una altra –un revolt en una pista de short-track no dura més de cinc segons- és una maniobra molt complexa que només pot estudiar-se i millorar-se analitzant les imatges ralentides.

A gaudir de l’espectacle del dirt-track!!!

Kenny Noyes #9