El dirt-track és una disciplina esportiva motociclista de velocitat nascuda als Estats Units i que es fa en circuits (“pistes”) de terra o cendra. N’hi ha diverses modalitats, sent la més practicada el flat-track, on la pista és un oval completament pla o molt lleugerament peraltat. Els circuits de la modalitat TT, en canvi, combinen revolts a esquerra i dreta i acostumen a incloure algun salt.

Segons la longitud de l’oval, els circuits de flat-track poden ser d’ 1 milla (1.600 metres), 1/2 milla (800 metres) o short-track, quan la pista fa menys de 3/8 de milla (600 metres). Les curses acostumen a fer-se en sentit contrari al de les agulles del rellotge, és a dir, girant sempre a l’esquerra.

Una competició de dirt-track consisteix en sèries de mànigues eliminatòries i de repesca –totes sempre molt curtes- entre grups reduïts de pilots. Els pilots més ràpids van superant rondes fins arribar a la cursa final. Aquest concepte de competició fa que el dirt-track sigui, sens dubte, un dels espectacles més dinàmics que es poden presenciar amb la moto com a protagonista.

El campionat més important a nivell mundial és l’AMA Pro Grand National dels Estats Units, on hi competeixen totes les modalitats: milla, mitja milla, short-track i TT.

Als Estats Units un pilot assoleix el “Grand Slam” quan guanya una cursa de flat-track en circuit d’1 milla, una cursa en circuit de ½ milla, una en pista de short-track, una de TT i una cursa del campionat dels Estats Units de velocitat sobre asfalt.

Les motocicletes de flat-track no equipen fre davanter però, a diferència de les d’speedway –la modalitat “germana”-, sí que hi duen suspensions. Una de les motos més populars als Estats Units és la Harley-Davidson XR-750, habitual als circuits de milla i mitja milla. A Espanya va ser molt reconeguda la Bultaco Astro, que va rebre aquest nom per les seves victòries en un dels “temples” del flat-track americà: l’Astrodome de Houston.

La tècnica bàsica del flat-track consisteix en fer derrapar la moto en els revolts y conduir-la durant la traçada –mantenint el derrapatge- tot combinant l’acceleració, el moviment del manillar y la posició del pilot sobre la moto.